Màquina Perkins: com funciona la màquina d’escriure braille
La màquina Perkins és una màquina d’escriure braille mecànica. Té sis tecles, una per cada punt de la cel·la braille, a més d’una tecla d’espai, una de retrocés i una de canvi de línia. Les tecles d’una lletra es premen totes alhora, i la màquina marca la cel·la sencera en un paper gruixut. Escriu pel dret i d’esquerra a dreta, de manera que el que s’escriu es pot llegir de seguida.
Punts clau
- Sis tecles de punts que es premen juntes. D’esquerra a dreta són els punts 3, 2 i 1, la barra d’espai i els punts 4, 5 i 6.
- Escriu pel dret i d’esquerra a dreta: es pot llegir al moment. La pauta i el punxó, en canvi, escriuen pel revers i de dreta a esquerra.
- El model clàssic és tot de metall, pesa 4,8 kg i admet fins a 42 cel·les per línia i 26 línies per pàgina.
- La va dissenyar David Abraham, professor de l’escola Perkins. El prototip és del 1941; la Segona Guerra Mundial en va endarrerir la producció fins al 1951, i se n’han fabricat més de 375.000.
Com funcionen les tecles
A la Perkins, la barra d’espai és al centre. A l’esquerra hi ha les tecles dels punts 3, 2 i 1, que es premen amb l’anular, el cor i l’índex de la mà esquerra. A la dreta, els punts 4, 5 i 6, amb l’índex, el cor i l’anular de la mà dreta. Les tecles reprodueixen la cel·la tal com es llegeix: la mà esquerra escriu la columna esquerra i la dreta, la columna dreta.
| Lletra | Braille | Tecles que es premen juntes |
|---|---|---|
| a | ⠁ | 1 (índex esquerre) |
| c | ⠉ | 1 + 4 (els dos índexs) |
| s | ⠎ | 2 + 3 + 4 |
| ç | ⠯ | 1 + 2 + 3 + 4 + 6 |
| è | ⠮ | 2 + 3 + 4 + 6 |
Així, casa són quatre pulsacions: 1+4, després 1, després 2+3+4 i després 1. Cada pulsació marca una cel·la i mou el capçal un espai a la dreta.
El català a la Perkins
La màquina no sap de llengües: només marca els punts que li demanes. Per escriure en català fas servir les cel·les catalanes de la Comissió Braille Espanyola:
- Les vocals accentuades tenen cel·les pròpies: la é són els sis punts alhora (⠿), i la è, els punts 2, 3, 4 i 6 (⠮).
- La l·l són tres pulsacions: la l, el punt 5 sol (el punt volat) i una altra l: ⠇⠐⠇.
- Les majúscules porten davant el signe de majúscula, els punts 4 i 6 premuts junts.
Totes les cel·les són a l’abecedari braille.
El paper
La màquina necessita paper gruixut, molt més que el d’impressora, perquè els punts no s’aixafin en passar-hi el dit. El paper normal també es marca, però els punts s’aixafen aviat: per practicar serveix, però per a un text que algú llegirà moltes vegades cal paper braille.
D’on ve
La Perkins porta el nom de la Perkins School for the Blind, l’escola dels Estats Units on treballava David Abraham, que la va dissenyar. Va acabar el prototip el 1941, però la Segona Guerra Mundial en va endarrerir la fabricació fins al 1951. Des d’aleshores se n’han fet més de 375.000, i la disposició de les sis tecles s’ha convertit en estàndard: les línies braille i els teclats braille dels mòbils fan servir les mateixes sis tecles.
Preguntes freqüents
La màquina Perkins escriu en català?
Sí. Escriu els punts que prems, de manera que serveix per a qualsevol llengua. Per al català cal fer servir les cel·les catalanes de les vocals accentuades, la ç i la l·l.
Per què la Perkins escriu d’esquerra a dreta i la pauta no?
La Perkins escriu pel dret: el relleu queda a la cara del paper que tens davant. Amb la pauta i el punxó, el punt es prem des de la cara que mires i el relleu surt pel revers; per això s’escriu de dreta a esquerra i en mirall, i després es gira el full.
Quin paper fa servir?
Paper braille, més gruixut que el normal, perquè els punts aguantin la lectura. Per practicar també serveix el paper normal, però els punts s’aixafen aviat.
Hi ha alternatives a la Perkins?
Sí: la pauta i el punxó, més barats i portàtils, i les línies braille amb teclat Perkins per escriure a l’ordinador o al mòbil. Per veure com queda un text en braille abans d’escriure’l, fes servir el traductor braille.