Louis Braille: qui va ser l’inventor del braille
Louis Braille va ser un professor francès, cec des dels cinc anys, que va inventar el sistema de lectura i escriptura tàctil que porta el seu nom. Va néixer el 4 de gener de 1809 a Coupvray, prop de París, i va morir el 6 de gener de 1852 a París. Va crear la cel·la de sis punts quan encara era alumne de l’institut de cecs de París, cap als quinze anys, i va publicar el mètode el 1829.
El seu invent no va ser fer que l’escriptura es pogués llegir amb el tacte: altres ja ho havien provat. Va ser fer possible que una persona cega escrivís sola. Abans d’ell, un alumne cec podia llegir amb esforç el que els vidents li preparaven, però no podia escriure res tot sol. Això explica per què el braille va sobreviure i els altres sistemes van desaparèixer.
Punts clau
- Va néixer el 4 de gener de 1809 a Coupvray i va morir el 6 de gener de 1852 a París, als 43 anys.
- Als tres anys es va ferir un ull al taller de selleria del seu pare; la infecció va passar a l’altre ull i cap als cinc anys ja era cec del tot.
- Als deu anys va entrar al Reial Institut dels Joves Cecs de París, on es llegia amb lletres llatines en relleu: llegibles, però impossibles d’escriure per a l’alumne.
- Va partir de l’escriptura de punts de Charles Barbier, de fins a 12 punts per signe, i la va reduir a 6, perquè dotze punts no caben sota la punta d’un dit.
- Va crear el sistema cap als quinze anys, el va publicar el 1829 i en una segona edició el 1837, amb notació musical des del principi.
- No es va adoptar oficialment mentre va viure. L’institut el va arribar a prohibir el 1840 i no el va adoptar fins al 1854.
- El 1952 les seves restes es van traslladar al Panteó de París; les mans es van quedar a Coupvray.
Fitxa
| Naixement | 4 de gener de 1809, Coupvray (França) |
| Mort | 6 de gener de 1852, París, als 43 anys |
| Causa de la mort | Tuberculosi |
| Ceguesa | Accident als tres anys, ceguesa total cap als cinc |
| Formació | Reial Institut dels Joves Cecs de París, des del 1819 |
| Oficis | Professor de l’institut, organista i violoncel·lista |
| Invent | Cel·la tàctil de sis punts, 64 combinacions |
| Publicació | 1829, segona edició el 1837 |
| Adopció oficial | 1854, dos anys després de morir |
| Panteó | 1952, en el centenari de la seva mort |
Com es va quedar cec Louis Braille
Louis Braille va perdre la vista després d’un accident als tres anys, el 1812, al taller de selleria del seu pare, Simon-René Braille, a Coupvray. Jugant amb les eines, es va ferir un ull amb una alena, el punxó que serveix per foradar el cuir. La ferida es va infectar, la infecció va arribar a l’ull sa i cap als cinc anys era completament cec, com explica el Museu Louis Braille de Coupvray, a la casa on va néixer.
Les fonts no coincideixen sobre quin ull es va ferir primer. El que és segur és la seqüència: un ull ferit, l’altre perdut per la infecció, a partir dels tres anys.
Què llegien els cecs abans del braille
Louis Braille va entrar becat el febrer de 1819, als deu anys, al Reial Institut dels Joves Cecs de París, l’escola que havia fundat Valentin Haüy el 1785: la primera del món per a infants cecs. S’hi llegia: el mètode de Haüy imprimia lletres llatines en relleu en paper gruixut, i l’alumne reconeixia amb el dit la forma d’una A o d’una B.
| Límit del mètode de Haüy | Conseqüència |
|---|---|
| La lletra llatina és una forma corba pensada per als ulls | El dit la reconeix lentament i amb esforç |
| Cada pàgina s’estampava amb tipus | Els llibres eren cars, enormes i pesants |
| El relleu necessitava una premsa | L’alumne no podia escriure res tot sol |
Charles Barbier i l’escriptura de dotze punts
El 1821 va arribar a l’institut l’escriptura de punts de Charles Barbier de La Serre. En lloc de copiar la forma de les lletres, representava sons amb punts marcats al paper: fins a dotze punts per signe, en dues columnes de sis. Amb un punxó i una regla, una persona cega podia escriure.
Però tenia un defecte que Braille, aleshores de dotze anys, va veure de seguida: dotze punts no caben sota la punta del dit. Per llegir un signe calia recórrer-lo i comptar punts amunt i avall. I, com que representava sons, no permetia l’ortografia, la puntuació ni els números.
Molts relats diuen que Barbier va inventar el sistema com a codi militar, per llegir ordres de nit sense llum. Aquesta versió avui es discuteix: la investigadora Philippa Campsie sosté que Barbier ja el destinava a les persones cegues en el seu text de 1815. No prenem partit. El que no es discuteix és la dada tècnica: fins a dotze punts en Barbier, sis en Braille.
De dotze punts a sis
Louis Braille va fixar la cel·la de sis punts cap al 1824, als quinze anys: dues columnes de tres, amb 64 combinacions comptant la cel·la buida. El criteri era el tacte: una cel·la de sis punts cap sencera sota la punta del dit índex i es reconeix d’un sol toc, sense recórrer-la.
| Escriptura de Barbier | Cel·la de Braille | |
|---|---|---|
| Punts per signe | Fins a 12, en dues columnes de 6 | Fins a 6, en dues columnes de 3 |
| Què representa | Sons | Lletres, números, puntuació |
| Ortografia | Impossible | Possible |
| Lectura amb el dit | Cal recórrer el signe | El signe cap sota el dit |
Sobre l’edat, les fonts difereixen: la majoria diu 1824, als quinze anys; d’altres, 1825, als setze; el museu descriu una feina contínua dels dotze als setze anys. Nosaltres diem «cap als quinze».
El resultat és l’abecedari que encara s’aprèn avui: la b són els punts 1 i 2 (⠃), la l els punts 1, 2 i 3 (⠇), i el nom Louis s’escriu ⠨⠇⠕⠥⠊⠎. La taula completa és a l’abecedari braille.
Què va publicar
Braille va publicar el seu mètode el 1829, als vint anys. El títol francès parla d’un procediment per escriure paraules, música i cant pla amb punts: la música hi era des del principi. Braille tocava el violoncel i l’orgue, i va ser organista a esglésies de París.
La segona edició, del 1837, va fixar el sistema tal com el coneixem: va treure les ratlles que la primera versió encara barrejava amb els punts, perquè al tacte ratlla i punt es confonen.
Per què no es va adoptar mentre vivia
El sistema no es va reconèixer oficialment mentre Louis Braille va viure, i fins i tot es va prohibir a l’escola on havia nascut el sistema.
El 1840, el nou director de l’institut, Pierre-Armand Dufau, va prohibir el braille; els alumnes el van continuar fent servir d’amagat. El febrer de 1844, a la inauguració del nou edifici de l’escola, el sotsdirector Joseph Guadet va fer una demostració pública de lectura i escriptura en braille, i el sistema va tornar a l’escola. L’adopció oficial, però, no va arribar fins al 1854, dos anys després que Braille morís de tuberculosi, el 6 de gener de 1852.
El Panteó i les mans a Coupvray
En el centenari de la seva mort, el 1952, les seves restes es van traslladar al Panteó de París. Coupvray va voler conservar alguna cosa del seu fill il·lustre: les mans es van quedar en una urna a la tomba del poble. El que Louis Braille va canviar és precisament el que es pot fer amb les mans.
Preguntes freqüents
Quants anys tenia Louis Braille quan va inventar el braille?
Uns quinze. La data més citada és el 1824; algunes fonts diuen el 1825, i el museu de la seva casa natal descriu una feina dels dotze als setze anys. Va publicar el mètode el 1829, als vint anys.
Per què es va quedar cec Louis Braille?
Als tres anys es va ferir un ull amb una alena al taller del seu pare. La infecció va passar a l’altre ull i cap als cinc anys ja era cec del tot.
Louis Braille va copiar el sistema de Charles Barbier?
No. Va partir de la idea de Barbier, escriure amb punts en relleu, i ho va reconèixer. Va canviar tota la resta: sis punts en lloc de dotze, perquè la cel·la càpiga sota el dit, i lletres, números i puntuació en lloc de sons.
On és enterrat Louis Braille?
Al Panteó de París, des del 1952. Les mans es van quedar a Coupvray, a petició del poble.
Quan és el Dia Mundial del Braille?
El 4 de gener, el dia que va néixer Louis Braille. L’Assemblea General de les Nacions Unides el va proclamar el 2018, i se celebra des del 2019.